"El bosc, com a sinècdoque de la natura, àmplia, inabastable i a voltes inquietant, recorre el poemari El vol de les ombres; n’és l’eix vertebrador i esdevé el correlat objectiu del curs de la vida
a través d’una subtil introspecció conceptual i sensitiva en el món dels records recollits al calaix de la memòria i en les vivències d’un present estimulador de reconeixement del propi jo.
Escenari del pas del temps real i el figurat, com un cosmos vigorós i iniciàtic, procurador de reflexions i sentiments, el bosc té una presència preeminent, que esdevé tangible i humanitzada quan interactua directament amb la veu del poeta Lluís Bosch en una bella i potent prosopopeia."
Del pròleg d'Anna M. Velaz
Març 2026