Ella

Ella no és una novel·la. És una vida. La vida que va canviar la d’Ernest Callís quan, sense buscar-ho, va esdevenir pare lluny de casa, en un país que no era el seu, al costat d’una dona que
mai no va acabar d’estimar.

És el relat sincer, colpidor i ple de clarobscurs d’una paternitat inesperada. També és l’intent de deixar escrita la veritat —o la memòria d’una veritat— per a la filla que va néixer d’aquell vincle improbable.
Des de la distància física i emocional, Callís reconstrueix els fets amb lucidesa i una escriptura despullada de retòrica, però plena de vida.

Ella és, sobretot, un acte d’amor i de responsabilitat: la voluntat de no amagar res, ni tan sols l’ambivalència, el dolor o la por.

Un llibre que commou per la seva autenticitat i que deixa petja perquè parla d’allò essencial: d’on venim, què ens uneix i com expliquem el passat a qui ens mirarà als ulls el dia de demà.

«Això no és una ficció. És una història cent per cent real que vaig escriure perquè, si jo faltava, la meva filla conegués uns fets que li pertanyen. Es publica després que ella la llegís i
expressés, amb tota claredat, la seva voluntat que aquesta història sortís a la llum.»