Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçò
Joan Armangué Ribas
Segons diu l'autor de l'obra: Si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880-1936) en poques paraules, correríem el risc d’escapçar la profunditat i la riquesa de tot el que representa. Ramis va ser un home de valors i ideals, mestre, periodista i activista cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme. Exiliat a París, durant la dictadura de Primo de Rivera, es convertí en home de confiança de Francesc Macià. Finalment, la seva defensa del laïcisme, la llibertat de consciència i la igualtat de tracte entre les persones, el duria a incorporar-se a la maçoneria.
amb pròleg de Carles Rahola
Sols els que hem portat els grillons, sols els que hem sentit tancar al darrera nostre les portes de la presó, podem comprendre el valor veritable de la paraula llibertat! Per aquesta llibertat, doncs, que no és solament la meva, sinó la vostra i la de tot el poble, diguem: Visca la República!
Paraules de Josep Puig Pujades, l'endemà del seu alliberament, 21 de febrer de 1936, des del balcó de la seu de la Federació Republicano Socialista de l'Empordà, davant centenars de persones congregades a la Rambla de Figueres